...que no es destrueix, només es transforma. Això fa pensar: si fa uns pocs anys més o menys tothom tenia una vida més o menys còmoda i, de sobte, per la inoperància d'uns dirigents - o això és el que se'ns fa creure - ara la majoria no tenim aquells diners ni aquella vida, i casualment hi ha més multimilionaris que abans, hem d'associar que els diners s'han transformat? O potser hauria de dir: ens els han transformat? Com és que tots hem de suar per mantenir un grapat de països surant mentre els que els dirigien els segueixen dirigint - ningú assumeix culpes ni s'estripa les vestidures ni entona el mea culpa - i els nostres diners han canviat de mans sense que ningú no ens demani permís?
Hi ha una dita que resa: tots els pobles tenen els governants que es mereixen. Som un poble mentider, mesquí i estafador. Negociem, i quan negociem ho basem en una mentida que els dos bàndols accepten, una cosa que s'assembla més al regateig d'un mercat d'un país en desenvolupament que a allò que aspirem a ser. No és estrany que els nostres governants s'assemblin a allò que som. De fet, els hem triat nosaltres, no? Quina part de culpa tenim en la situació actual?
dissabte, 12 de març del 2011
dimecres, 29 de desembre del 2010
És possible una nova democràcia?
...vull dir, això que tenim és democràcia? Moltíssima gent que conec trien entre dos partits que no els agraden per què no guanyi el que els agrada menys. Un altíssim percentatge de votants no sap que no estan votant al candidat, sino al partit. Un percentatge potser més alt ni s'ha llegit els programes dels partits, només vota dreta, esquerra, centre, ecologista, antitaurins, feministes, etc en funció del nom del partit. I, quan surt elegit un partit, qui avalua si s'ha acomplert el programa que havien presentat però ningú no ha llegit? No hi ha cap òrgan que controli el grau en què les promeses arriben a ser realitat, i/o per què no ho han arribat a ser.
Quina lògica té posar persones que no tenen experiència com a responsables de carteres d'una importància enorme per a les perspectives de la nació? Per molt que hi hagi un equip al darrere, què hi fa un Saura al capdavant de les forces de l'ordre? Per què Carod-Rovira havia de ser president del Circuit de Catalunya?
Penso en un sistema sense cares que representin els partits ni noms visibles a qui votar. Un sistema que només presenti un equip de professionals solvents, que hagin demostrat amb fets les seves capacitats - professors universitaris, empresaris, gent que han treballat a sindicats, metges, mestres, enginyers - amb propostes concretes i realistes que tothom pugui llegir i veure com a més indicades. Penso en un sistema que posi en evidència que les propostes que fan alguns partits són popularistes, demagògiques i inviables - com ara expulsar els immigrants - i que aquests partits siguin penalitzats d'alguna manera pel fet de presentar-les només per aconseguir vots. Penso un un sistema que monitoritzi l'actuació del partit del govern i dels de l'oposició i els sotmeti a unes normes ètiques que no els permetin usar l'opinió dels seus votants com els doni la gana, ni manipular la mecànica del funcionament del parlament per bloquejar iniciatives que anirien bé al país però que no els convenen per què afavoririen el partit del govern. Un sistema que no deixi que les peticions dels votants de cada partit es facin servir com 'cromos' a canviar en alguna negociació política. Un sistema que, a la fi i al cap, provi que, quan els votants han triat, tothom ha de treballar per aconseguir allò que proposen els que s'han elegit. I, si es percep que això no és convenient, es presentin arguments de forma objectiva, defugint l'atac personal o el recurs de recórrer a temps passats per justificar actuacions presents.
Sonarà utòpic, però crec en la democràcia. Només penso que això que tenim ara no és democràcia. És una perversió que han utilitzat els partits per mantenir el control de la situació i fer-nos perdre la il·lusió per la nostra capacitat de decidir, i així poder fer la seva. I si no ho veieu així, penseu dues coses: quan es diu que una participació en unes votacions ha arribat al 50 per cent i es considera un èxit; i la consideració negativa que es té de la professió - que l'és - de polític. Només això ens mostra la visió que molts tenim de la democràcia. Crec que seria bo per a tots canviar aquesta visió i sortir d'aquest cercle viciós que ens ha près la il·lusió.
Quina lògica té posar persones que no tenen experiència com a responsables de carteres d'una importància enorme per a les perspectives de la nació? Per molt que hi hagi un equip al darrere, què hi fa un Saura al capdavant de les forces de l'ordre? Per què Carod-Rovira havia de ser president del Circuit de Catalunya?
Penso en un sistema sense cares que representin els partits ni noms visibles a qui votar. Un sistema que només presenti un equip de professionals solvents, que hagin demostrat amb fets les seves capacitats - professors universitaris, empresaris, gent que han treballat a sindicats, metges, mestres, enginyers - amb propostes concretes i realistes que tothom pugui llegir i veure com a més indicades. Penso en un sistema que posi en evidència que les propostes que fan alguns partits són popularistes, demagògiques i inviables - com ara expulsar els immigrants - i que aquests partits siguin penalitzats d'alguna manera pel fet de presentar-les només per aconseguir vots. Penso un un sistema que monitoritzi l'actuació del partit del govern i dels de l'oposició i els sotmeti a unes normes ètiques que no els permetin usar l'opinió dels seus votants com els doni la gana, ni manipular la mecànica del funcionament del parlament per bloquejar iniciatives que anirien bé al país però que no els convenen per què afavoririen el partit del govern. Un sistema que no deixi que les peticions dels votants de cada partit es facin servir com 'cromos' a canviar en alguna negociació política. Un sistema que, a la fi i al cap, provi que, quan els votants han triat, tothom ha de treballar per aconseguir allò que proposen els que s'han elegit. I, si es percep que això no és convenient, es presentin arguments de forma objectiva, defugint l'atac personal o el recurs de recórrer a temps passats per justificar actuacions presents.
Sonarà utòpic, però crec en la democràcia. Només penso que això que tenim ara no és democràcia. És una perversió que han utilitzat els partits per mantenir el control de la situació i fer-nos perdre la il·lusió per la nostra capacitat de decidir, i així poder fer la seva. I si no ho veieu així, penseu dues coses: quan es diu que una participació en unes votacions ha arribat al 50 per cent i es considera un èxit; i la consideració negativa que es té de la professió - que l'és - de polític. Només això ens mostra la visió que molts tenim de la democràcia. Crec que seria bo per a tots canviar aquesta visió i sortir d'aquest cercle viciós que ens ha près la il·lusió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)