...que no es destrueix, només es transforma. Això fa pensar: si fa uns pocs anys més o menys tothom tenia una vida més o menys còmoda i, de sobte, per la inoperància d'uns dirigents - o això és el que se'ns fa creure - ara la majoria no tenim aquells diners ni aquella vida, i casualment hi ha més multimilionaris que abans, hem d'associar que els diners s'han transformat? O potser hauria de dir: ens els han transformat? Com és que tots hem de suar per mantenir un grapat de països surant mentre els que els dirigien els segueixen dirigint - ningú assumeix culpes ni s'estripa les vestidures ni entona el mea culpa - i els nostres diners han canviat de mans sense que ningú no ens demani permís?
Hi ha una dita que resa: tots els pobles tenen els governants que es mereixen. Som un poble mentider, mesquí i estafador. Negociem, i quan negociem ho basem en una mentida que els dos bàndols accepten, una cosa que s'assembla més al regateig d'un mercat d'un país en desenvolupament que a allò que aspirem a ser. No és estrany que els nostres governants s'assemblin a allò que som. De fet, els hem triat nosaltres, no? Quina part de culpa tenim en la situació actual?
